Els objectius que marquem són clau per al desenvolupament psicològic dels joves esportistes
La majoria de les persones tenim clar que l’esport de base i l’esport professional no persegueixen els mateixos objectius. Tanmateix, en el dia a dia ens trobem que molts “obliden” quins haurien de ser els objectius en l’esport de base.
En aquestes edats primerenques hem de tenir en compte que no hi ha la mateixa necessitat entre joves de 8-10 anys a adolescents sobre els 14-16 anys. L “edat, per tant, és una variable que hem de conèixer i tenir en compte com a responsables del desenvolupament d” aquests esportistes.
Igualment, no tots els esports tenen la mateixa repercussió mediàtica, ni tampoc els recursos necessaris per afrontar segons quines necessitats per al jove esportista i la seva família.
No és el mateix, un jove jugador de futbol que està en un gran club de futbol, que un que és al club del seu poble i no comparem aquesta situació amb alguna nena o nen que jugui a un esport més minoritari com natació, judo, etc.
A aquestes diferències en nivell de recursos i l’edat, també veiem com el nivell de rendiment que tenen segons que joves fa que la dedicació cap a l’esport pugui passar des d’extrems d’una activitat lúdica a organitzar tota la logística i vida de la família al voltant de l’esport del jove jugador/a.
Tenint en compte tot això, per als joves esportistes, sense importar l “edat, rendiment i esport, un objectiu bàsic hauria de ser ajudar a aprofitar l” esport per adquirir hàbits saludables, desenvolupar valors que el mateix esport implica i que es poden transferir a la vida, com són esforç, compromís, companyonia… A més de desenvolupar i conèixer el seu funcionament mental, això els permeti estar preparats per als obstacles i dificultats que tindran al llarg de la seva vida, tant esportiva com personal.
Per aconseguir aquests objectius, l’ esport s’ ha d’ utilitzar com un mitjà, no com un fi, s’ ha d’ utilitzar com una eina educativa. La qual és molt poderosa, ja que als xavals que practiquen esport els encanta poder anar al futbol, bàsquet, handbol… I poder jugar, competir… Contra altres joves, fent que puguin socialitzar amb altres persones, que aprengui noves habilitats, etc.
Per tant, perquè aquesta educació i la seva transferència a la vida diària pugui desenvolupar-se i no caure en només objectius de resultat a curt termini, té una gran importància el desenvolupament de la psicologia esportiva dins d’ aquestes entitats. Com un pilar més dins del desenvolupament integral dels joves i ajudant esportistes, entrenadors/es, famílies a orientar cada paper sent un suport per a les diferents parts.
Per concloure, tornem a recalcar la importància que la figura del psicòleg esportiu es trobi integrada dins del club per treballar com una figura més en la planificació i desenvolupament dels joves esportistes. Contribuint als joves en bon desenvolupament mental, fent que puguin ser adults, sans i forts mentalment.