— 3 Claus per canviar d’ enfocament
En l “esport, no sempre és possible que els equips o esportistes compleixin amb els seus objectius inicials. De vegades, la realitat del rendiment, les circumstàncies externes o la competència fan que les metes es converteixin en un desafiament gairebé inabastable. En aquest context, tant entrenadors com jugadors s” enfronten a una cosa molt complicada, mantenir la motivació i el compromís, fins i tot quan les probabilitats hi estan molt en contra.
Com a psicòleg esportiu i esportista, he viscut aquestes situacions i vull compartir algunes estratègies basades en la psicologia esportiva que poden ajudar a marcar la diferència en aquests moments.
1. Redefinir el concepte d’assoliment: Canviar la narrativa
Un dels errors més comuns quan les coses no van com s “espera és seguir enfocats en un objectiu que ja no és realista, fins que ja no hi ha marxa enrere i és molt tard. Redefinir què significa un assoliment, o èxit en aquesta situació pot ser un salvavides emocional per a l” equip.
Per exemple, en lloc de centrar-se exclusivament a aconseguir la permanència, podria ser més productiu establir metes intermèdies, com millorar un aspecte tecnicotàctic, retaure’s a guanyar un nombre de partits a curt termini o enfortir la cohesió del grup. Aquestes fites són més tangibles i assolibles generant una sensació de progrés i canvi.
2. Fomentar el lideratge compartit
Els entrenadors tenen un paper crucial com a líders de l “equip. És fonamental que mantinguin una comunicació clara, propera i optimista, però sense caure en el fals positivisme. Reconèixer les dificultats, però també emfatitzar els punts forts de l” equip, pot ajudar a reconstruir la confiança i motivacions dels jugadors.
Aquí, l’empatia també juga un rol clau per compartir lideratge amb els jugadors. Un entrenador que escolta i comprèn les emocions dels seus jugadors fomenta un entorn de confiança, on les dificultats es perceben com a reptes compartits i no com a fracassos individuals.
3. Gestionar l’estrès i construir una mentalitat de creixement
L’estrès i la frustració són estats comuns en aquests escenaris de màxima pressió. Els entrenadors o cos tècnic poden implementar tècniques de regulació emocional, com exercicis de respiració o visualització, tant en els entrenaments com abans dels partits.
A més, fomentar espais on els jugadors puguin expressar les seves preocupacions o emocions sense por al judici és vital per alliberar tensions i enfortir el vincle grupal.
D’altra banda, construir una mentalitat de creixement ajuda que els esportistes vegin els errors i les derrotes com a oportunitats per aprendre.
Enfocar-nos en el progrés, en situacions concretes i limitades pot ajudar a sentir control de la situació, es pot posar l’ èmfasi en la millora del rendiment personal, treballar en equip per desenvolupar habilitats tàctiques concretes, situacions específiques.
Per exemple, després d’una derrota, l’equip podriaanalitzar què es va fer bé i què es pot millorar en base a allò que s’ha fet com a objectiu, promovent un ambient on tots sentin que estan avançant, fins i tot en petits passos.
Gestionar un equip o com a esportista individual en circumstàncies de canvi d «objectius tan dràstics és un desafiament que exigeix creativitat, resiliència i un enfocament renovat en el que significa “èxit”. Tot i que els objectius de l» inici ja estiguin fora d «abast, centrar-se en les petites fites que depenguin de l» equip i celebrar-los és la clau per mantenir la motivació i el compromís.
Fer que cada entrenament, cada partit o cada millora sigui una oportunitat per créixer i aprendre ajuda a construir confiança i motivació, tant individual com col·lectiva. Són aquests petits passos els que finalment ens poden ajudar a arribar a grans resultats.
Si necessites suport personalitzat, i creus que et puc ajudar no dubtis a contactar-me per acompanyar-te en aquest procés.